Les fonts: El coneixement en construcció
Breu introducció
La Història arrenca amb el descobriment de l'escriptura. Des de llavors
la humanitat pot acumular coneixement i avançar. L'escriptura queda però
restringida a les èlits de cada moment. El món administratiu i el religiós
en són durant força centúries, per no dir mil·lenis, els dipositaris exclusius.
El primer pas democratitzador vindrà de la mà de Gutemberg amb la invenció
de la impremta. Ja no calien els cal·lígrafs dels convents per a perpetuar
les còpies dels originals. El coneixement es feia més 'econòmic', i més lliure
de censures. La propera gran revolució democratitzadora del coneixement seria
la que estem vivint ara mateix: Internet.
Construcció del coneixement
En el món de la construcció del coneixement per excel·lència, la Universitat,
no res ve de zero. Els estudiosos, els investigadors, desenvolupen coneixement
a partir del llegat dels seus mestres, que no són més que els estudiosos de les
generacions anteriors o fins i tot presents. Aquest llegat ve sempre en la forma
d'escrits. L'estudiós es fa mestre en atrevir-se a ser autor i comunicar el seu
pensament i el seus descobriments, sempre a risc d'errar, i a voltes també
corregint o matisant el que els seus mestres descobriren i comunicaren en les
seves publicacions. Així avança el Coneixement.
En aquest rigorós món cap publicació escapa de donar les referències en que
s'ha basat l'estudi, de citar les publicacions de les autoritats acadèmiques
que s'han usat com a font de partida. Tots els que participen d'aquest món són
alhora mestres i alumnes. Tots són autors.
El que distingeix les disciplines científiques, experimentals o no, de la
resta és que l'aportació de l'autor contindrà una demostració de les conclusions
exposades, basada en dades objectives obtingudes en el mateix desenvolupament de
l'estudi que es publica, i en veritats anteriors universalment admeses.
El coneixement en el Tir amb Arc
L'àmbit del Tir amb Arc està malauradament allunyat de l'universitari per
una premissa fonamental: l'escassetat de referents. A banda d'una realitat
incontestable: poc interès social.
Aquesta realitat està tanmateix canviant mercès a la present gran revolució
democratitzadora d'Internet. Resulta molt il·lustradora la història en que
Murray Elliot [Archery Focus 5 (2) pg 40] narra el que el va portar a editar la
seva "Archer's Reference Guide", disponible de forma gratuïta. Aquesta història
representa a més a més la conclusió d'una primera onada, protagonitzada pels
grups de notícies Usenet i per la mítica web holandesa de Sagittarius Archery.
Internet representa molt més que Gutemberg i la imprempta, perquè és lliure
circulació d'informació a costos irrisoris. És un dipòsit immens i inesgotable
d'informació a l'abast de tothom. El preu que en paguem és que la seva economia
fa viables publicacions en altre cas inacceptables. La quantitat en detriment
de la qualitat. El que no vol dir que no hi hagi gran qualitat. Simplement que
serà cadascú qui hagi de filtrar la informació que consumeixi. Ja no és
l'editor qui ho decidirà amb criteris econòmics, de mercat, o suposadament
culturals.
La pressió d'Internet es fa sentir en els canals habituals de transmissió
del coneixement. En el que portem de 2000 s'han publicat més llibres sobre
Tir amb Arc que en els 20 darrers anys del segle passat. No és casual que
Kisik Lee i Vitorio Frangili publiquin els seus primers llibres, gaire bé
simultàniament, en aquest context. Com tampoc ho és que Archery Focus posi
'on line' tot el seu fons per una mòdica subscripció. O que un cop publicada
l'experiència i la visió de Kisik Lee, ara als EEUU, apareguin a Archery Focus
un seguit d'articles aprofundint, discutint o intentant matisar alguns aspectes
de la seva visió. Així comença la construcció del coneixement.
Tot i que a partir dels anys 80 hi ha hagut alguns llibres i publicacions
que han aportat certa lògica i llum sobre el nostre camp, de forma puntual i
incidint sobre aspectes determinats, estem passant ara mateix d'un món format
per un col·lectiu no massa nombrós de tècnics i entrenadors experimentats que
mantenien el seu coneixement en un entorn limitat, sense gaires interaccions
entre ells, a una estructura en xarxa que pot emular un modest entorn
universitari.
A França, en canvi, des que es va decidir estructurar els programes de
formació, però en particular des de mitjans 90, hi hagut també construcció del
coneixement però ha estat més en l'àmbit epistemològic i de llenguatge que del
de progressos tècnics. Aquesta aportació fonamental s'ha portat a terme en un
àmbit autènticament universitari, però aïllat de la resta del món, i sense
contribucions sensibles per Internet.
Contribucions
Convé animar a tot aquell que tingui coses a aportar a fer-ho. A fer-ho en
xarxa, citant les fonts i les experiències, obert a la crítica i amb l'ànim de
construir.
En aquesta modesta web s'apleguen documents, alguns de propis, però
fonamentalment traduccions de diversos autors que han tingut i tenen coses
a dir. El motiu de les traduccions és obvi, acostar a la nostra llengua el
que es construeix usant-ne d'altres, amb el lògic permís dels autors originals.
Vosaltres mateixos heu de jutjar la idoneïtat i la qualitat del que hi
trobareu.
Cap dels documents, ni cap dels autors, pretén mostrar veritats incontestables,
si no aportacions a un coneixement en construcció.
Josep Gregori
Maig 2007
| 
