Una part important de la tècnica del tir de camp consisteix en saber valorar la distància que ens separa de la diana. Per tal de competir amb els millors arquers aquest coneixement no pot dependre enterament de la intuïció, o de la valoració del terreny, a risc de perdre valuosos punts, ja que aquests sistemes son molt imprecisos per més experiència que s'en tingui. Un tirador de camp tindrà el seu propi sistema d'apreciació, que entrenarà tant acuradament com la pròpia tècnica de tir.

Essencialment es tracta de tenir un element en el visor, que pot ser les marques del nivell o un cercle en el mateix visor, quina amplada ens permeti cobrir, quan estem a plena tracció i apuntant, mitja diana de 20cm a 10m, mitja diana de 40cm a 20m, mitja diana de 60cm a 30m, i mitja diana de 80cm a 40m.

Havent-ho aconseguit, i sabent l'amplada en cm de cada divisió sobre la diana, per determinar la distància que ens en separa només es tractarà de contar les divisions que cobreix aquest element, i multiplicar-ho per l'amplada en cm de la divisió, el resultat serà ni més ni menys que la distància en metres.

Si en voleu saber la justificació, només cal que continueu llegint.

Els sistemes emprats estan tots basats en l'aplicació del teorema de Tales, pel que si coneixem la distància que separa la retina de l'ull dominant d'un element de mesura, d, quina amplada és a, i l'amplada de la projecció d'aquest element sobre un objecte allunyat, A, podrem conèixer la distància D que ens separa d'aquest objecte, per aplicació de la raó de semblança :

que aplicat al nostre cas seria :

Vista lateral : El principi geomètric del sistema.

Emprant com a element de mesura alguna part reglamentària de l'arc, com ara el reposafletxes, el visor, etc.

Per simplificar encara més el procés d'avaluació, i fer-lo més ràpid i segur, si l'amplada de l'element de mesura a fos exactament una centèsima part de la distància d de l'ull a aquest (per exemple 8mm i 80 cm), aleshores l'expressió anterior es reduiria a :

que expressant D en metres, i A en centímetres, és :

de tal manera que l'estimació de la distància, D en metres, es redueix a la de l'amplada de la projecció de l'element de mesura, A sobre la diana en centímetres.

La valoració de A, es basa en el coneixement de la talla de la diana. Així si la diana de la figura en fos una de 80 cm de diàmetre, A seria 40+8+4 = 52 cm, d'on immediatament deduirem que la diana es troba a 52 metres de distància. Si en canvi en fos una de 60 cm, A seria 30+6+3 = 39 cm, d'on la diana es trobaria a 39 metres.

A títol de precisió, la distància d ha de mesurar-se des de la retina, que està a uns 2.5 cm de la pupil·la. De no fer-ho així l'error pot ser sensible :

La correcte distància d

Aquesta relació tant simple i directa no és sempre possible, i aleshores l'arquer ha de trobar el seu propi sistema. La majoria d'arquers no fan cap mena de càlcul, si no que simplement comparen per experiència, basant-se en el sistema descrit. Així en els entrenaments es tira des de diverses distàncies sobre les diverses mides de diana de camp. Amb la pràctica en trobarà la mesura en que el visor, o qualsevol altre part de l'equipament, cobreix cada diana segons la distància des de la que es miri.

Vista frontal : La mira projectada sobre la diana.

Tal com s'ha dit, la valoració es basa en el coneixement de la mida de la diana, així l'avaluació de la distància resulta trivial per a dianes de 20 i de 40 cm de diàmetre, ja que la seva disposició reglamentària fa evident la talla. En canvi confondre la de 80 per la de 60, o al contrari, portarà a un error en el càlcul de la distància d'entre 10 i 15 metres. Error que no ens podem permetre o farem un 0. És en aquests casos on la valoració del terreny, de la situació de la diana, o la pròpia intuïció i experiència ens han d'ajudar. Sense oblidar el coneixement de les diverses marques de dianes que podem trobar, fent atenció a les diferències que presenten, com ara la mida dels textes, o dels marcs, dels símbols i marques, etc. Tot i que actualment es tendeix a eliminar del paper qualsevol referència que pugui ajudar l'arquer.

Tot plegat és molt simple, ara només cal que ho entreneu, i que arribeu a dominar-ho. Podeu veure com els tiradors de cert nivell fan algun punt més en la sèrie de desconegudes, que no pas en la de conegudes. No us ha de costar gaire fer el mateix. Endavant !

La FITA ha estat intentant evitar durant anys que els arquers usessin els sistemes d'avaluació de distàncies, aquí descrits, amb modificacions periòdiques del Reglament, que no feien si no complicar les coses sense resoldre-ho, i havien de retocar-se permanentment. Finalment s'ha adonat que això no s'aconseguirà mai perquè hi ha procediments molt subtils que impossibiliten assegurar si s'ha portat a terme una avaluació prèvia o no. Antigament s'havia prohibit tocar visor després d'haver obert l'arc, i abans de tirar la primera fletxa, però la impossibilitat pràctica de controlar-ho, i els problemes addicionals que la mesura introduïa van aconsellar eliminar la restricció.

El que l'arquer faci o no mentre està apuntant a la diana, amb els elements que té entre la vista i la mateixa diana, només ho pot saber el propi arquer. I aquest és el límit imposat per la FITA. S'accepta que es pot amidar, però només es tolera si no ho sembla.

L'única mesura que ens assegura no ser amonestats per algun jutge, ni molestar cap company competidor, i que ens permetrà fer el que ens calgui, és la discreció. Que l'actitud adoptada en el procés d'apreciació sigui talment com si anèssim a tirar, amb la fletxa armada i en una autèntica posició de tir. Per després, si cal, baixar i retocar visor.

14 de novembre de 1999,   darrera revisió a 7 de novembre de 2006