Sóc un arquer que ha anat fent tots els papers de l'auca d'aquest esport, al llarg dels trenta anys des que vaig començar. Enginyer químic de formació, doctorat al IQS el 1980.

En aquest espai es recullen un conjunt de documents propis i d'altres autors, primordialment traduccions, que representen la meva experiència des de 1993, any en que em vaig iniciar al Tir amb Arc. Mantinc la pàgina web des de 1999; pàgina que vaig reestructurar en el format actual el 2006.

La meva posició al capdevant del Comitè de Camp de la Federació Catalana, i com a organitzador de l'Open Internacional de Tir de Camp de Montjuïc de 1997 a 2007, després com a president de la pròpia Federació de 2001 a 2004, i finalment com a seleccionador i capità d'equip de Camp de la RFETA de 2004 a 2010, em va permetre estar al corrent del que s'estava fent en Federacions i Clubs de potències com França o Itàlia, i gaudir de la seva col·laboració desinteressada i inestimable.

Com a arquer he tingut èxits modestos, el suficient com per empènyem a voler millorar. En el camí he tingut dificultats per progressar, suficients com per mantenir-me en la lluita, però no prou com per fer-me abandonar. He après i estic aprenent de tot plegat.

Amb el PSE Mach 5 i fletxes Easton X7 2114 d'alumini vaig quedar subcampió d'Espanaya de Camp en el Campionat de les Preses de 1996. Amb el PSE Match 6 i fletxes Easton ACC 3-28 d'alumini carboni ho vaig repetir el 1998 en el campionat d'Espanya de Boï-Taüll. Vaig passar penes i treballs amb els Mathews que vaig tenir a continuació, no pas pels arcs sino per el periode de pànic al groc que vaig estar patint entre 1999 i 2003. El llibre de Bernie Pellerite, Idiot Proof Archery, em va ajudar a sortir del pou adquirint l'habilitat del tir per sorpresa. Posteriorment amb un Hoyt Ultratech i fletxes ACC 3-18 vaig assolir la recompensa Punta Plata de la FITA en un Round Punta Fletxa FITA a Sabayés el 2005. A nivell de la FCTA he estat campió de la Lliga Catalana de Camp i del Campionat de Catalunya de Camp en diverses ocasions, també he obtès medalles de plata i de broze en diferentes ocasions. El meu pic de resultats ha estat entre 2005 i 2008. Entre 2012 i 2017 he estat completament inactiu com a arquer.

Com a tècnic he tingut com a mestres l'Angelo Gil, en Jean Simon, i en Vincenzo Scaramuzza. També he après d'arquers con l'Enric Sanllehí, en Jordi Durall, en Joan Fàbregas, l'Alberto Blazquez, en Fabrice Haller, en Pepe Duo, i altres que he pogut admirar en directe als campionats FITA o EMAU, com en Dave Cousins, la Ulrika Sjöwall, en Giuseppe Seimandi, l'Erik Jonson, i tants d'altres.

M'omple d'orgull que hagin sortit arquers d'Arc Nu amb les capacitats d'en Sebastià Joanola o en David Garcia, encara que jo hi hagi tingut poc o res a veure. Quan vàrem començar a estudiar/promoure l'arc nu en tir de camp amb l'Enric Sanllehí, a principis dels 2000, les fites que ells han assolit semblaven inabastables. Enhorabona a tots dos, i als que els seguiran.

Aquests anys que he estat molt desconectat del Tir amb Arc, diguem entre 2010 i 2020, m'he dedicat professionalment a la recerca biomèdica, al VHIR i a Roche Diagnostics, després de fer un màster en Bioestadística i Bioinformàtica a la UOC (2008-2010) i un doctorat en Estadística a la UB (2011-2014). Vegeu un llistat de publicacions, fruit d'aquesta recerca, a ReseachGate, al PubMed, o a Google Acadèmic. Ha estat un privilegi, un honor, i un orgull poder col·laborar amb científics eminents, i contribuir a generar nou coneixement en el món de la salut.

https://orcid.org/0000-0002-4253-8015