Arrowhead Fort de Bellegarde, 2005 Plana web d'en Josep Gregori i Font   Entrenador RFETA Llic 822  


Inici
 
Presentació
 
Documents
 
Guiatge
 
Històric
 
Bibliografia
 
Vincles d'interès
 
Avís Legal

 

Els meus primers arcs
 
Magnum Woody
Gener 1993
Magnum Woody de Bear

PSE Match 5
Nov. 1993
PSE-Mach5

PSE Match 6
Gener 1997
PSE-Mach6

Mathews MQ1
Nov. 1998
Mathews Mq1

Mathews Q2XL
Juliol 2000
Mathews Q2XL

Presentació

En aquest espai es recullen un conjunt de documents propis i d'altres autors, primordialment traduccions, que representen l'experiència i el treball acumulat des de 1993, any en que em vaig iniciar al Tir amb Arc.

De la història que segueix, si teniu la paciència de llegir-la, es desprèn el treball pacient de recerca de referents que he portat a terme en aquests anys, i que sempre he intentat de posar a l'abast de qui li interessés, mitjançant la plana web que mantinc des de 1999.

La meva posició privilegiada, primer al capdevant del Comitè de Camp de la Federació Catalana, i com a organitzador de l'Open Internacional de Tir de Camp de Montjuïc de 1997 a 2005, després com a president de la pròpia Federació de 2001 a 2004, i finalment com a seleccionador de Camp de la RFETA des de 2004, m'ha permès estar al corrent del que s'està fent en Federacions i Clubs de potències com França o Itàlia, i gaudir de la seva col·laboració desinteressada i inestimable.

Espero que en tregueu el profit que n'hagués tret jo si n'hagués disposat abans.


Història d'una experiència

Vaig arribar a aquest esport per un atzar curiós. La meva esposa em va regalar per Reis un arc sense que jo m'ho esperés. Un dia, sent a La Molina mentre miravem quines activitats d'estiu s'hi desenvolupaven, em va sentir dir que era una cosa que m'agradaria probar, però no va passar gaire d'allí.

Per aquells temps jo tenia una altre passió gaire bé obsessiva, que em tenia permanentment tancat a casa, la informàtica. A finals dels 70 vaig fer la tesi doctoral sobre Química Quantica a l'IQS, quina feina consistia en programar un sistema complet de càlcul sobre propietats moleculars. Mercès a això vaig viure tota la revolució dels microprocessadors, que es va produir llavors i posteriorment, des dels Intel 8080, passant pel Zilog Z-80, pel primer IBM PC AT amb un Intel 8082, després amb un Intel 80082, després els PS2, i axí anar fent. Havia estudiat Fortran, Basic, Pascal, C, C++, i el codi dels sistemes operatius CP/M i DOS. Jo mateix dissenyava i programava no només tots el programes que usava a la feina sino tots els jocs de lògica que em queien a les mans, inclòs algún de marcians, d'aquells sobre pantalles de fósfor verd on les naus alienígenes i els torpedes eren lletres que es movien per la pantalla a lents saltirons.

La Montse va pensar, encertadament, que el meu velat desig expressat a La Molina em podria arrencar d'aquell aïllament permanent.
I així és com em vaig trobar amb un arc a les mans per primera vegada.

Aquella eina era un arc de politges Bear, amb cos de fusta, cables d'acer i ancoretes de plom, que encara conservo amb molt d'apreci. Però la veritat és que no sabia pas com es feia anar, en fi, no gaire menys que l'armer de Granollers que va vendre l'arc a la Montse. Al damunt no portava cap mena de manual que expliqués res. Així que la primera feina va ser arribar a trobar un llibre que m'orientés. D'allí en vaig extreure les primeres indicacions, i molt probablement el primer que em va enganxar varen ser les ganes d'anar progressant en allò que semblava tan difícil, més fent-ho gaire bé a les palpentes, com ara m'adono que va ser.

En arribar el proper estiu, la visita a La Molina va ser obligada, i allí vaig conèixer el que va ser el meu primer instructor, en Jordi Durall. Va ser ell qui em va parlar per primera vegada de la importància de la pronació del colze d'arc, i d'un munt d'altres detalls completament nous per a mi, i dels que el llibre que vaig aconseguir no en deia res.

També va ser en Durall qui em va dirigir a la primera arqueria de veritat a la que vaig anar, avui ja despareguda. Es deia Kodiak, i era regentada per l'Hipòlit Sanarau i l'Oriol Panadès. Allí vaig aprendre que els cables d'acer i les ancoretes de plom eren ja una cosa del passat, i el meu pobre Bear de fusta es va fer petit tot d'una. Així que vaig adquirir un arc de politges amb cos mecanitzat d'alumini, politges regulables, i cordes i cables en fast-flight. Era un PSE Match-5. Una maravella d'aquell temps, tot un descobriment. Com també em van fer notar que les fletxes que tirava no eren les adequades. I vaig descobrir les fletxes d'alumini Easton, i com fer-ho per triar la que em corresponia. Més endevant quan l'Hipòlit no va poder resoldre'm alguna averia em va dirigir a qui encara avui és el meu preoveïdor, consultor i amic. L'Enric Sanllehí, de Kauman Esport

Amb el Mach-5 i tots els consells que ja tenia vaig començar a participar en competició, i en un Trofeu Vila d'Olesa vaig guanyar com a novell el meu primer trofeu. No és pas que ho hagués fet gaire bé, però, o era sol, o n'erem poquets. En aquella copa encara hi vaig guardant tots els culatins trencats o malmesos per impactes des de llavors, que ja deuen ser alguns centenars. És com un ritual que no puc deixar d'observar.

El món s'em va obrir la tardor de 1995. En plena guerra de Bòsnia el Club d'Arquers de Dosrius va organitzar una tirada urbana de Tir de Camp. La inscripció que es pagava era un paquet d'arròs per enviar-lo allí. Així vaig descobrir el Tir de Camp, el que seria la meva autèntica passió. Després de la mà de l'Enric Sanllehí i d'en Joan Fàbregues, qui ho guanyava tot llavors, vaig anar aprenent poc a poc com progressar en aquella meravellosa disciplina.

El 1996, tirant encara amb fletxes d'alumini, la X7-2114, vaig arribar a subcampió d'Espaya. Tampoc és que hagués estat per una gran puntuació, però el nivell llavors no era pas el d'ara. Vaig repetir la gesta el 1998, amb un PSE Match-6 i tirant ja amb fletxes d'alumini-carboni, la ACC 3-28, després d'haver guanyat les lligues catalanes de Camp de 1997 i 1998.

El que va seguir va ser un autèntic calvari, coincidint amb l'adquisició d'un dels primers Mathews Solocam, el MQ1, que van venir a Espanya. Aquest calvari va durar, amb algun alleugement passatger, ben bé fins Nadal de 2003. En aquest periode, els espasmes i la incapacitat de concloure el tir adequadament van dominar qualsevol temptativa de resoldre-ho. El temut "pànic el groc" em dominava. Només paciencia i la voluntat de superar-ho em van permetre passar aquests anys tan difícils per a mi. Per les meves mans passarien encara un Mathews Q2XL, un PSE Citation II, un Mathews LX, i finalment un Hoyt UltraTech.

No seria un canvi d'arc, o d'altres adminicles, el que em treuria del pou. Va ser la lectura del llibre titolat "Idiot Proof Archery", de Bernie Pellerite, i el determinant enfoc global que presentava. La clara comprensió del que aquell senyor volia dir va orientar les meves passes des de llavors. En aquest llibre seguirien de manera també determinant els treballs de Tizziano Xotti a les pàgines de ARCO, i la literatura posterior que ha aparegut fins a la data d'avui. (Veure la secció de bibliografia.)

El pànic al groc quedava superat en amb prou feines dos mesos, i les puntacions de la temporada que seguiria confirmarien el avenços. Aquí hi ha el registre de les meves puntuacions en Tir de Camp, des de 1996 fins a abril 2007, per a testificar-ho:

Registre de Puntuacions

Si hagués pogut llegir el que es va publicar posteriorment, el 1998 quan les dificulatats van començar a manifestar-se, l'evolució hagués estat la següent:

Registre de puntuacions
Clicar per a registre actualitzat

És cert que des de molt enrera ja es parlava del tir per sorpresa, però es feia amb molta confusió i malentesos. Li faltava la coherència i la globalitat que li va saber donar en Pellerite en el seu llibre, fruit de tot el que s'estava coent als USA des de feia una bona colla d'anys, i que ens arribava força distorsionat aquí.

Encara em falta molt per recuperar aquells anys perduts, i acabar-me d'acostar als 360 punts, però ara estic segur d'estar en el bon camí. Encara hi ha algun dia que les dificultats del vent i d'un recorregut difícil no em deixen arribar als 330, però són la clara excepció.

Del que sí n'estic segur, és que si no hagués tingut les enormes dificultats que em van torturar durant una bona colla d'anys, ara no sabria el que sé de la tècnica de tir en Arc Compost, d'Arc Nu, i en general de Tir de Camp. No hagués tingut cap necessitat de cercar-ho, d'estudiar-ho i de contrastar-ho.


 


 
© JGiF







Històric 
 

Alguns dels meus arcs
 
Hoyt Ultra Elite XT2000 C&½
Novembre 2007
Ultra Elite

Hoyt UltraTech XT2000 C&½
Abril 2005
Maig 2003
Hoyt UltraTec

Mathews LX
Maig 2003
Mathews LX

PSE Citation II
Gener 2002 PSE Citation II

 
Material d'Arqueria

 
amb la col·laboració de
Servicios Informáticos