En l'espai de Giatge, sota el títol de "Entrenar sol", es donava una introducció al que són i com s'estructuren les sessions d'entrenament. Per realitzar un pla d'entrenament seriós calen un número mínim de sessions per setmana (no menys de tres o quatre), d'una durada mínima (no menys de 90 minuts).

No tots els arquers amb ganes de progressar i millorar disposen del temps o del lloc per fer-ho. Això no vol pas dir que que s'hagi de renunciar als beneficis de l'aplicació dels principis bàsics de l'entrenament en el Tir amb Arc, només que els objectius proposats hauran d'estar a l'alçada de la disponibilitat. Probablement ja no podrem parlar de pla d'entrenament, però sí que es poden estructurar les sessions per tal de treure'n el màxim benefici.

En arc compost, on la part física té molta menys rellevància que en recorbat, sigui nu o no, la progressió en les sessions d'entrenament, i dins mateix de la sessió, es produeix més per intensitat que per volum. Aquí entenem per intensitat el grau d'energia i d'implicació de l'arquer en cada fletxa, que valorem per la relació mida del blanc / distància. I entenem per volum, el nombre de fletxes tirat en la sessió. La càrrega de la sessió d'entrenament ve donada pel conjunt de volum i intensitat.

Així la variació en intensitat, de principi a final de l'etapa precompetitiva, i dins de cada sessió, obeeix a la pauta següent:

Al principi dediquem gaire bé tota l'atenció al gest, tirant sobre un aturafletxes nu, sense que importi on impacta la fletxa. Per després, progressivament, anar introduïnt el factor punteria, en detriment de l'atenció que es dedica al gest. Fins que al final el gest ha de ser totalment inconscient i automàtic, i tota l'atenció cal invertir-la en apuntar. Aquesta ha de ser la progressió en l'etapa pre-competitiva, és a dir en els mesos de preparació abans no comencin les competicions de la temporada. Però també, d'alguna manera dins una sessió d'entrenament, que començarem per escalfament físic general, estiraments, tirar sobre un aturafletxes nu per acabar l'escalfament i recuperar sensacions i control, i començarem a tirar d'una distància determinada per anar-la augmentant progressivament, fins que al final de la sessió tornem a una distància més curta per recuperar i acabar.

En Tir de Camp es poden quantificar les càrregues en funció del volum i de les intensitats, segons la mida de la diana, com:

valors que són de magnitud arbitrària però que ens permeten comparar la progressió de càrregues i/o intensitats, i de trobar equivalències entre distàncies al variar la mida del blanc.

Establertes aquestes bases, una sessió d'entrenament pot constar, per exemple, després d'escalfar sobre un aturafletxes nu, de les següentes sèries de fletxes:

es tiren 51 fletxes sobre dianes de 20 cm, en tandes de tres, de manera que es comença per 3 tandes de tres fletxes des de 12 metres, per passar a tirar-ne 4 a 13 metres, 5 a 14 metres, 3 a 15 metres, i acabar recuperant amb 2 tandes a 12 metres.

Al principi de l'etapa precompetitiva, el volum estarà decantat sobre les distàncies curtes, per progressivament anar-se decantant sobre les mitges, i acabar per donar més pes a les llargues, de manera que anem augmentant la intensitat mentre incidim sobre el volum en la mesura de la nostra disponibilitat. Si les sessions poden ser prou llargues el volum al principi serà més elevat, per anar-lo reduint lleugerament en augmentar la intensitat. Si les sessions són de curta durada (menys de 60 minuts de tirar) es pot deixar constant el volum.

Com s'ha dit, no tothom està en condicions de poder portar a terme programes d'entrenament complets, però sempre es pot mirar d'aprofitar el temps de què es disposa per tal que sigui el més productiu possible. Com que el temps el teniu limitat, el volum de la sessió no cal que us preocupi, en canvi sí que podeu intervenir sobre una progressió creixent de les intensitats en el periode pre-competitiu, per estabilitzar-les en l'etapa competitiva sobre les distàncies mitges i llargues reglamentàries.

Segueix la descripció d'un joc progressiu que pot contribuir a motivar-vos en les vostres sessions d'entrenament, a l'hora que en treieu un bon profit.

Primer convé fixar-se una puntuació per tanda, que considerem prou bona, sense que resulti excessiva per al nostre nivell. Amb tres fletxes, diguem 12 punts (288 sobre 24 dianes), 13 punts (312 sobre 24 dianes) o 14 punts (336 sobre 24 dianes). Amb això ja podem començar el joc.

1. Començarem tirant una sèrie de 3 fletxes des d'una distància que ens sigui ben assequible (per a un rellotge, 5, 7 o 10 m segons el nivell), per després puntuar.
2. Si la puntuació resulta més alta o igual que la proposada, ens allunyarem un metre (poden ser 2 o 3 per 60 o 80 cm) per tornar a tirar una altre tanda i puntuar.

3. Si la puntuació resulta més baixa del proposat, repetirem a la mateixa distància.

4. Si al repetir encara no arribem a fer la puntuació proposada, ens acostarem un metre (o 2 o 3, com abans, segons el cas) per continuar.
5. Es tracta d'arribar el més lluny possible. Acabeu la sessió amb unes poques tandes a la distància que hàgiu començat.

Per augmentar encara més la intensitat podeu reduir les tandes a dues, o a una sola fletxa. Fins i tot no contentar-vos amb la puntuació de la tanda, i exigir un nombre mínim de X. Les possibilitats són molt grans, només cal que us ho adapteu al vostre nivell.

No cal dir que el joc resulta encara més motivant si el fem contra un altre arquer per veure, després d'un nombre total de tandes, a la distància que ha arribat cadescú. Fins i tot permet que el partit es faci entre arquers de diferent nivell, fixant-se cadescú el seu objectiu per tanda.